Record de Rafael Masó Subirana

El 7 de febrer de l'any 2004 vaig publicar al setmanari L'Eco de Sitges, un article que duia per títol MYRURGIA, i que ara reprodueixo en record de Rafael Masó Subirana. L'ex-libris amb què l'encapçalo és d'Estiarte.

Amb la llum diamantina d’aquests dies de gener, el dia 4 moria Rafael Masó Subirana, un gentelman dels que ja no en queden. Era un home culte i sensible que havia estat l’últim president de l’Asociación de Exlibristas de Barcelona, entitat fundada l’any 1951, i pràcticament extingida cap els anys setanta.

Amb motiu d’una de les meves exposicions d’ex-libris, ja en els primers vuitanta, Rafael Masó hi va acudir de manera espontània, ja que jo no el coneixia. Duia per a mi un sobre d’ex-libris al seu nom, que molt amablement em va fer a mans. Era un gran col.leccionista d’aquestes petites peces, i havent llegit la convocatòria d’exposició a la premsa, es va donar a conèixer com a tal. Des de llavors, i durant els anys que encara vaig viure al carrer Provença, pels volts de Nadal sempre m’arribava un obsequi de part d'ell: era un flascó de perfum de la casa Myrurgia. Rafael Masó Subirana hi feia de relacions públiques, així com de conservador de les peces de museu (nombrosos dissenys d’anuncis, de flascons, de propostes tipogràfiques, etc.), que en més d’una ocasió m’havia mostrat, sempre amb la mateixa veneració. Era parent d’Esteve Monegal i Prat (1888-1970), que havia renunciat a la seva carrera com a escultor noucentista (Eugeni d’Ors n’havia parlat amb admiració) per posar tota la seva creativitat al servei de l’empresa familiar.

Només passar la porta de l’impressionant edifici de la Myrurgia, tot ell inspirat per dins i per fora de l’atmosfera i estètica de l’art déco, semblava que entraves en una dimensió fora del temps. Les obres que esdevenen clàssiques destil.len bellesa per més anys que passin. La fàbrica de perfums Myrurgia, un clàssic de les essències, va tenir la seva època d’esplendor entre el 1916 i el 1936. Després de la guerra fratricida va sobreviure, però perdent bona part de la projecció internacional que havia guanyat. Fins al punt d’haver estat guardonada, l’any 1925, a l’exposició d’arts decoratives de París.

Aquesta època d’or de la Myrurgia quedava reflectida en l’originalitat i seducció d’aquells glamurosos envasos de vidre guardats en vitrines, així com en els dissenys de capses de pòlvores (qui no recorda Maderas de Oriente?), que, amb un punt de lluentor als ulls, Rafael Masó em mostrava tantes vegades com li vaig demanar. Ara, i fins a mitjans de febrer, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es poden veure 200 d’aquestes obres sota el lema de Myrurgia 1916-1936. Bellesa i glamour.

Les peces, d’una modernitat exponent de les dues primeres dècades del segle passat, però no exemptes d’aquest classicisme que les fa perennes, provenen del fons artístic de la fàbrica Myrurgia, de col.leccions particulars, però també del propi MNAC, gràcies a la generositat de Rafael Masó Subirana, que va fer una donació personal al Museu.

En la selecció de la mostra que s’exposa per primera vegada en públic (on també s’inclouen algunes escultures de Monegal), hi apareixen obres del dissenyador Eduard Jener i el seu fill, E. Jener González, dels artistes Josep Obiols i Rafael Solanic, i dels fotògrafs Josep Sala, Pere Català Pic, Ramon Batlles i Josep Massana entre altres, que van treballar al voltant de l’espiritós Esteve Monegal (un admirador de Wagner i lector dels clàssics grecs que esculpia, pintava, dibuixava, escrivia poemes i fins i tot era intèrpret de violí) amb l’objectiu de dotar els perfums Myrurgia d’una imatge de qualitat: l’estil del disseny, inconfusible, que l’ha feta famosa.