Aquest ex-libris, a nom de Manel Fuentes, està dibuixat l'any 1990. En el dibuix hi ha una sirena a la base d'un arbre que alimenta les seves arrels alhora que l'arbre l'alimenta a ella. Mar i terra, amb el sol que dóna llum i proporciona vida. Només hi ha un element dels quatre que no és veu però que hi és: l'aire que es respira a través dels espais en blanc. Igualment podríem escriure bastantes pàgines sobre els simbolismes de la dona-ocell, la dona-sol, la dona-sirena, la dona-arbre... Quan vaig començar a escriure amb voluntat literària, és a dir, a fer camí dins el món de la literatura cap a l'any l988, més o menys, vaig escriure un conte d'una dona que es convertia en arbre. Poc imaginava, llavors, que el meu inconscient havia entroncat amb l'imaginari d'un símbol universal que ha merescut treballs com els publicats al llibre Mujer o árbol. Mitología y modernidad en el arte y en la literatura de nuestro tiempo, de Roberta Ann Quance (A. Machado Libros, 2000).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada