Avui la meva amiga Immaculada Verdú, Ada, hauria celebrat el dia del seu sant. L'Ada, que va morir tan jove, de càncer, a trenta-tres anys, va deixar una petja forta en la meva vida de noia jove. Té el seu monument o altar literari al meu llibre El vel d'Harmonia (1991). Ella és una de les personificacions de les tres gràcies que van teixir el vel d'Harmonia en les seves noces amb Cadmo. Les meves tres gràcies són tres dones que vaig estimar molt i que ja no hi són. A El vel d'Harmonia, Ada és presenta amb el nom d'Eufrosine. L'ex-libris va ser dibuixat l'any 1982 i en la meva llista d'obres ocupa el número 36.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada