dilluns, 21 de desembre del 2015

Ex-libris Emília i Josep

Aquest és el darrer ex-libris dissenyat aquest any 2015 (almenys per ara). Està dedicat al meu germà Josep i a la meva cunyada Emília. Les caplletres dels seus noms, entrellaçades. Al mig, una estrella, tot recordant el Dante quan diu que és la força poderosa de l'amor la que crea el sol (una estrella) i les estrelles...

dijous, 17 de desembre del 2015

Ex-libris Anna i Àngel

Com l'anterior, aquest ex-libris és dels darrers que he fet aquest any 2015. Està dedicat a la parella Anna i Àngel, pares de la petita Alana (algun dia n'hi hauré de fer algun). L'Anna és la meva neboda, filla del meu germà Josep. Em fa l'efecte que els elements que el componen són molt gràfics.

dilluns, 14 de desembre del 2015

Ex-libris Elisenda i Xavier

Abans d'acabar l'any 2015 he dissenyat tres ex-libris. Seran un regal trobat sota la manta que embolcalla el Tió de Nadal? Els marcs amb l'ex-libris es desembolicaran per la festa de Reis? Perquè es tracta de regals. Aquest ex-libris de la imatge està dedicat a una parella jove: el meu nebot Xavier (que ja en té uns quants al seu nom, dissenyats en diferents èpoques) i la seva companya Elisenda.

dimarts, 8 de desembre del 2015

Ex-libris ADA

Avui la meva amiga Immaculada Verdú, Ada, hauria celebrat el dia del seu sant. L'Ada, que va morir tan jove, de càncer, a trenta-tres anys, va deixar una petja forta en la meva vida de noia jove. Té el seu monument o altar literari al meu llibre El vel d'Harmonia (1991). Ella és una de les personificacions de les tres gràcies que van teixir el vel d'Harmonia en les seves noces amb Cadmo. Les meves tres gràcies són tres dones que vaig estimar molt i que ja no hi són. A El vel d'Harmonia, Ada és presenta amb el nom d'Eufrosine. L'ex-libris va ser dibuixat l'any 1982 i en la meva llista d'obres ocupa el número 36.

dijous, 3 de desembre del 2015

Ex-libris Enric - Mª José

Aquest ex-libris (dibuixat a tinta l'any 1984) de la parella conformada per Enric i Mª José, en el qual hi ha la imatge d'un bosc i d'un sol radiant, inclou la figura d'un gos, el seu animal de companyia. La papallona hi és per evocar un permanent esperit primaveral que presideixi les seves vides.