dijous, 19 d’octubre de 2017

Alexandre de Riquer i els ex-libris


Alexandre de Riquer (Calaf, 1856 – Palma, 1920) va ser l’introductor de l’exlibrisme modern a Catalunya. Figura central del Modernisme, Riquer va ser un dels màxims representants a Catalunya del Simbolisme europeu, tant en les arts plàstiques com en la poesia, com escriu el professor Eliseu Trenc* a Escrits sobre art (Universitat de Barcelona), d’Alexandre de Riquer, un volum que recull l’activitat intel·lectual d’aquest artista polifacètic, i fins ara ben desconeguda, tot i seu indubtable interès artístic, històric i cultural.
     
Havent sojornat a Londres els anys 1894 i 1906, i havent-se empeltat d’aquell ambient de les arts en efervescència que s’hi vivia, Alexandre de Riquer va encarnar l’ideal prerafaelita a casa nostra seguint la petja de William Morris i l’Arts and Crafts, un moviment artístic que pretenia ennoblir i embellir la vida de cada dia. És sota aquesta inspiració d’altura artística que en l’àmbit de les arts gràfiques es va impulsar i posar en valor un cartellisme més d’acord amb els temps moderns del canvi de segle, així com es va promoure l’actualització de les imatges tradicionals, sovint de matriu heràldica, dels ex-libris, tot convertint-los en peces artístiques, en petites obres del nou art, l’art modern, molt influït pel Simbolisme i el Japonisme.
     
Alexandre de Riquer, atret per l’encís i el camp d’experimentació que s’obria en el disseny d’aquests ex-libris moderns executats per artistes britànics de reconeguda categoria, va començar a dissenyar-ne ell mateix en un nombre respectable (142, segons el repertori complet elaborat pel professor Joan-Lluís de Yebra*). Al mateix temps, i a través de la publicació d’articles en revistes de prestigi, va divulgar el coneixement d’aquesta pràctica lligada als llibres i a la bibliofília. En aquests articles, escrits amb un gavadal d’informació (tenia una biblioteca ben nodrida de les publicacions més importants del moment), ressaltava la feina creativa dels artistes de més renom a Anglaterra, però també d’altres països europeus com ara Alemanya, Bèlgica, França i en menor grau, Itàlia. D’Espanya no esmenta artistes de l’exlibrisme, llevat d’ell mateix i els treballs d’un dels seus deixebles, Josep Triadó, tots dos catalans.
     
El primer article sobre ex-libris i exlibrisme el va publicar l’11 d’octubre de 1900 a la revista Joventut. Van seguir altres articles més llargs i molt complets: l’un publicat en castellà a La lectura (Madrid, desembre de 1902), i un altre publicat a la Revista gràfica del primer trimestre de 1907. La informació i criteri valoratiu que Alexandre de Riquer ofereix als lectors interessats en aquestes petites obres d’art constitueix un bon fris del nivell europeu que tenia l’exlibrisme de començaments del segle XX, així com el nivell de l’exlibrisme americà, al qual també fa referència en els seus escrits, esmentant característiques i noms rellevants, dels quals diu que estan plens de vida i d’idees inèdites. Entre uns i altres, van obrir els camins de l’exlibrisme artístic, tal com el coneixem, i que les noves fornades d’artistes a cavall del XX i el XXI ja estan qüestionant, com sembla ben lògic, i més amb la revolució tecnològica, digital, que permet tantes combinacions plàstiques, tants jocs visuals.


*Eliseu Trenc Ballester és autor d’Alexandre de Riquer (1856-1920), The British Connection in Catalan Modernism (Sheffield 1988, en col·laboració amb Alan Yates), la monografia més completa existent sobre Alexandre de Riquer (Barcelona 2000).
*Joan-Lluís de Yebra, Alexandre de Riquer i l’exlibrisme. Repertori complet dels seus ex-libris. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1983.

(article publicat a l'Eix Diari, 16 d'octubre de 2017)
  


diumenge, 13 d’agost de 2017

Ex-libris de Fidel Aguilar

Es dóna la circumstància que s'estan fent exposicions retrospectives d'artistes del nou-cents i, és clar, alguns d'ells havien fet ex-libris, com Fidel Aguilar (1894-1917), del qual es pot veure una antologia de la seva obra molt ben feta amb el títol d'Un meteorit fugaç (Fidel Aguilar va morir molt prematurament, amb només 22 anys). Aquesta exposició és a la Casa Pastors, de Girona, enfront mateix de la catedral. Paga la pena la visita. Els amants dels ex-libris faran festa amb la mostra d'ex-libris de Fidel Aguilar que s'hi exposen. ¿Què tenen, aquests ex-libris gravats als boix, que imanten la vista, tot i que la imatge és defectuosa, està presa amb el telèfon mòbil? Al catàleg editat per a l'ocasió es veu reproduïda amb tot detall l'esveltesa i claredat formal d'aquestes figures femenines que ens porten a l'imaginari de la Grècia clàssica, a l'esperit d'Atenea...

dijous, 10 d’agost de 2017

Els ex-libris d'Ismael Smith

El Museu Nacional d’Art de Catalunya està portant, amb encert, una tasca necessària i oportuna a l’hora de programar exposicions: la recuperació d’artistes catalans que havent gaudit d’una certa i merescuda fama als començaments de la seva carrera, amb el temps i la distància geogràfica havien anat entrant en la zona ombrívola de l’oblit per al gran públic. És el cas d’Ismael Smith Marí (Barcelona, 1886 – White Plains, Nova York, 1972).
     
Des del passat 23 de juny, i fins al 17 de setembre de 2017, al MNAC es pot visitar l’exposició La bellesa i els monstres, una panoràmica de la vasta producció artística d’Ismael Smith, que va morir a l’altra costat de l’Atlàntic ingressat en un sanatori psiquiàtric en contra de la seva voluntat. Hi va estar intern onze anys.
     
A la vista de la seva obra i de la seva biografia, amb un final tràgic i dolorós, no és difícil pensar en la mena de sofriment difús que el deuria acompanyar tota la vida. De naturalesa hipersensible i inestable psíquicament, i agreujada amb els anys, és observable en els treballs d’Smith l’ambiguïtat sexual de les figures: els cossos feminitzats dels homes i els cossos masculinitzats de les dones. El seu art transgressor i inquietant de concepte, no pas de forma, no va acabar d’encaixar en l’estètica d’ordre i de mediterranisme que es va anar imposant en el nostre paisatge cultural. La personalitat atípica de les seves creacions, que també es van prodigar en el dibuix satíric, va fer que l’artista anés quedant al marge del ‘discurs oficial’, malgrat ser un dibuixant formidable més que no pas escultor, com ell pretenia, tot i que en aquesta exposició al MNAC hi destaquen algunes obres remarcables.
     
Ismael Smith va ser també un bon gravador, encara que aquesta faceta és la més desconeguda de la seva obra. En l’àmbit del gravat se li coneixen més d’una cinquantena d’ex-libris esplèndids, executats a Nova York. Ismael Smith hi va anar el 1919. En aquests ex-libris, de particular i excel.lent factura tècnica, tal com es pot observar en els exemplars exposats al MNAC, Ismael Smith, per altra banda un dandy amb una veta expressionista, hi mostra la traça d’un modernista-art déco que en molts moments recorda els ex-libris i il.lustracions del no menys atípic i igualment artista transgressor, l’anglès Aubrey Beardsley.

Tal com en l’estudi dels seus gravats i ex-libris exposa Enrique García Herraiz al llibre Ismael Smith grabador (publicat l’any 1989 per la Biblioteca de Catalunya i Calcografia Nacional de Madrid), Ismael Smith es va dedicar als ex-libris en els seus primers anys a Nova York amb un entusiasme potser ja fora de temps, ja que en aquell lloc i moment aquest gènere havia perdut popularitat. És una visió com qualsevol altra, ja que la majoria d’aquests ex-libris, executats amb un gran preciosisme i delicadesa de traç, estan dedicats a personalitats destacades de la ciutat dels grans edificis, així com a artistes i escriptors hispànics que en aquell moment hi vivien o hi havia anat a actuar, com ara Isaac Albéniz, Enrique Granados o Blasco Ibáñez. Com a exlibrista, Ismael Smith va aconseguir una certa fama a Amèrica, i actualment són diversos els museus americans que conserven col.leccions dels seus ex-libris. El cert és que els ex-libris d’Ismael Smith es distingeixen d’una hora lluny pel seu peculiar estil, de dibuix gràcil i net.

(article publicat a l'Eix Diari, 7 d'agost de 2017) 

divendres, 28 de juliol de 2017

Ex-libris Leopoldi Mozart

Aquest ex-libris manuscrit pertany a Leopold Mozart (aquí signa Leopoldi), pare de W.A. Mozart. La fotografia no és molt bona, està presa d'amagat, a la casa on va néixer i a la casa on va viure Mozart (aquí és on vaig fer la foto) no està permès prendre fotos... Però, què no faria jo per documentar un ex-libris?

dijous, 27 de juliol de 2017

Ex-libris d'Emanuel Schikaneder

Aquest és l'ex-libris d'Emanuel Schikaneder, l'autor del text de l'òpera La flauta màgica, de Mozart. Fotografia feta d'amagat, cal dir, a la casa natal de Mozart a Salzburg. Hi vam ser el passat dijous, 13 de juliol. A Salzburg, una ciutat que té molts atractius, en té un de principal amb Mozart, patrimoni immaterial que dóna molt de rendiment com Dalí dóna molt de rendiment a Figueres. Així passa sovint. Mozart, com Dalí, va ser ben poc profeta a la seva terra. Va haver de marxar perquè no es va entendre amb amb el seu 'senyor', el Príncep Arquebisbe Hieronymus Colloredo. Mozart va morir a Viena a l'edat de 35 anys. La seva obra musical és immensa en quantitat i qualitat.

dimecres, 7 de juny de 2017

Ex-libris Laia

La Laia (González Martínez) és la germana petita de la Paula, la fillola de la meva filla Cristina.  La Laia va fer 6 anys aquest passat 5 de maig. Aquest és l'ex-libris dissenyat per a ella. He combinat diversos elements de la natura disposats en tres nivells. Com en la vida. 

Ex-libris Paula

Continuo a dissenyar ex-libris per a gent molt jove. La Paula (González Martínez), que el proper 18 de juliol farà 9 anys, aquest maig ha fet la Primera Comunió. El maig és temps de primavera, i també ella es troba a la primavera de la vida, d'aquí ve aquesta imatge amb dos ocells en diàleg damunt una branca tendra que la simbolitza. La meva filla Cristina és padrina de la Paula. Amb la seva mare, l'Anna Martínez, són amigues des de l'escola de primària, durant uns anys van fer ballet juntes, s'han tractat tota la vida. Qui té un amic o una amiga té un tresor. Tan cert.

dimarts, 6 de juny de 2017

Ex-libris Martí

Martí (Espinazo Pi de Cabanyes) té quatre anys i encara no sap llegir, però és un nen eixerit i murri, i li agraden molt les colles de diables, la seves festes de soroll i foc. D'aquí ve que en el seu ex-libris hi hagi la carota d'un diable que vol fer una gran por, però més aviat sembla una màscara de carnaval, la qual cosa també encaixa, ja que el noi és ciutadà de ple dret de Vilanova i la Geltrú.

dijous, 1 de juny de 2017

Ex-libris Aleix

Aquest personatge és ben bé sortit de la imaginació. Si a nosaltres ens ha fet falta la imaginació per anar per la vida que ens ha tocat viure, encara els en caldrà més, a les noves generacions com la de l'Aleix (Pi de Cabanyes Navarro), nét gran d'Oriol Pi de Cabanyes, que va fer 7 anys a primers d'abril. No és l'ET, però podria ser-ne un cosí de vés a saber quines galàxies. Els viatges siderals aviat seran a l'ordre del dia i caldrà unes bones antenes per captar tot el que vagi venint. El noi aprofita tot el que se li ensenya i va més enllà. Fa moltes preguntes. Bona cosa. A la figura que il.lustra aquest ex-libris que li està dedicat no li surt fum del cap, és la flama de les idees, conceptes... La figura, com en un escut, s'acompanya de dues imatges simbòliques: el sol i la lluna.  

Ex-libris Júlia

Arriba el final de curs... En els anys de primària, els nens i les nenes aprofiten molt els dies d'escola, aprenen un munt de coses, sempre noves. Portaran a casa una pila de treballs, ara que ja saben llegir bastant, i també saben escriure una mica. Tenen molts llibres a les lleixes que els han regalat pares, avis, oncles, amics de la família. Per què no marcar-los amb un ex-libris fet pensant en ells, en elles?
La Júlia Espinazo Pi de Cabanyes és la néta gran d'Oriol Pi de Cabanyes. Va fer els 7 anys a finals de març. En l'ex-libris que li acabo de dissenyar s'hi expressa un món en evolució... A sota, un peix, a dalt, una estrella. I enmig del món una lluna... Tot molt simbòlic, tot i que ella, tan joveneta com és, encara no ho sàpiga. Tot vindrà. 

Ex-libris de la Penya Filatèlica de Vilanova i la Geltrú

Aquest dissabte, 3 de juny, a les 7 de la tarda, a la Penya Filatèlica de Vilanova i la Geltrú s'inaugurarà una exposició amb el títol Tot col.leccionisme. La societat, que ara ha fet 66 anys, va néixer Filatèlica, però amb el pas dels anys s'ha transformat en una Societat de Col.leccionistes. Cada dos anys es fa una exposició amb material divers, que sempre constitueix una sorpresa. Per celebrar-ho, enguany es compta amb la participació de Marià Casas, president de l'ACE, que ha dissenyat dos ex-libris per a l'ocasió. Descriptius... La mostra es podrà veure fins al 30 de juny. 

dimecres, 31 de maig de 2017

Ex-libris Alain Verjat Massmann

El professor de literatura francesa Alain Verjat Massmann, deixeble de Gilbert Durand i introductor dels estudis de l'Imaginari a Catalunya, m'ha enviat el seu ex-libris per afegir-lo a la meva col.lecció. L'autor és Jordi Casacuberta, de la nissaga Barcino, segons m'explica. Descriptiu...

divendres, 19 de maig de 2017

Exposició d'Ex-libris a la FHA

Un any més, una exposició d'ex-libris a la Fundació Hervás Amezcua. Aquest any els treballs estan inspirats en el lema La literatura i les arts plàstiques. La mostra s'inaugurarà el proper 4 de juny, a les 12.30 del migdia. Hi serem el periodista i crític Josep M. Cadena, el consoci de l'ACE Arturo Zaera, i jo mateixa. La participació en aquesta convocatòria ha estat alta. Ja tinc ganes de veure els treballs! L'exlibrisme segueix en peu.

dilluns, 24 d’abril de 2017

Semblança sobre la meva obra a la revista EX-LIBRIS

A la revista EX-LIBRIS del primer semestre d'aquest any 2017, el professor Joan-Lluís de Yebra hi signa Semblança de Teresa Costa-Gramunt, un article que descriu la meva trajectòria en el món de l'ex-libris. Acompanyen l'article imatges dels ex-libris que il.lustren moments d'aquest trajecte que va començar l'estiu del 1977, és a dir, ara farà quaranta anys. El president de l'ACE em va fer a mans la revista la vigília de Sant Jordi. Tot un detall. Agraeixo la iniciativa per part de Marià Casas de publicar aquesta semblança a la revista EX-LIBRIS que Joan-Lluís de Yebra ha escrit de manera tan diàfana i enraonada. Em sento reconeguda i acompanyada.
(a la coberta, l'últim ex-libris de la meva llista, el 454, a nom de Montserrat Estradé)

dimarts, 18 d’abril de 2017

Ex-libris pobletans

El passat 10 d'abril, dilluns Sant, vam ser a les vespres de Poblet. Abans vam entrar a la llibreria. Mai no sortim de cap llibreria sense comprar un llibre... A Poblet en vam comprar tres, entre ells aquest de la imatge: Ex-libris pobletans, l'autor del qual és el nostre consoci de l'ACE, Joan Roig i Montserrat. El va publicar l'any 2013 i conté molta informació. Cal celebrar aquest tipus de publicacions que mostren la vitalitat de l'ex-libris a casa nostra, si bé ja sabem que és un àmbit de l'art i la cultura minoritari.

diumenge, 12 de març de 2017

Ex-libris de família

Joan-Lluís de Yebra ha tingut la bona pensada de fer una fotografia de dos ex-libris familiars emmarcats, i d'enviar-me la imatge. Es tracta de l'ex-libris número 100 de la meva llista a nom del matrimoni Joan-Lluís i Roser, i de l'ex-libris número 150 a nom dels fills de la parella, els Germans Yebra-Pintó. Passen els anys i tot fa referència a la història, tot i que sigui història viva.

divendres, 10 de març de 2017

Ex-libris Montserrat Estradé

Aquest és primer ex-libris de l'any 2017, i l'últim de la llista dels meus ex-libris, que arriba ja al número 454. És a nom de Montserrat Estradé, esposa de Marià Casas, president de l'Associació Catalana d'Exlibristes. Li escauen, les flors, el cel i els seus astres, i l'alegria.

divendres, 24 de febrer de 2017

Ex-libris Daniel Oromí

Ex-libris a nom del meu fill, Daniel Oromí Costa. Dissenyat l'any 1988, està dedicat a una de les seves facetes creatives: la seva afecció al teatre! En la composició de l'ex-libris vaig dibuixar les dues màscares típiques del teatre amb un fictici subratllat musical. Aquests dies estem en temps de Carnaval, i no hi ha Carnaval sense màscares!

dimarts, 21 de febrer de 2017

Ex-libris José Gómez Pascual

L'any 1988 vaig dissenyar aquest ex-libris amb motiu ferroviari a nom de José Gómez Pascual. Es va imprimir en un paper color crema a dues tintes, com es veu a la imatge. En José era ferroviari o simplement li agradaven les figures dels trens del passat? Potser les dues coses, a més del fet de llegir com es veu en la composició icònica de l'ex-libris.

dilluns, 30 de gener de 2017

Ex-libris Toni Rodrigo

Ex-libris a nom de Toni Rodrigo. Dissenyat l'any 1987. Opus 159. Composició asimètrica dins d'un ordre, com sovint m'agrada fer.

divendres, 27 de gener de 2017

dimarts, 24 de gener de 2017

Ex-libris Mª Glòria Velàzquez i Dalmau

Any 1987. Ex-libris opus 161 a nom de Mª Glòria Velàzquez i Dalmau. Disseny que recull la multiplicitat d'interessos de la comanadora. 

dilluns, 23 de gener de 2017

Ex-libris Sebastià Herreros i Agüi

Ex-libris dissenyat el 1987 a nom de Sebastià Herreros i Agüi. En la imatge, en la qual hi ha la figura d'un 'herrero', la silueta d'una barca, la caplletra de la S drapejada, hi ha també les quatre barres.

dijous, 19 de gener de 2017

Ex-libris Josep Farré Puyal

Ex-libris a nom de Josep Farré Puyal dissenyat l'any 1988. En Josep estima el món clàssic des de la seva formació científica. L'ex-libris està realitzat, com sovint he fet, a imitació de l'art de les ombres retallades, un art molt del centre d'Europa.

dimecres, 18 de gener de 2017

Ex-libris Germans Yebra-Pintó

Continua el fet de posar ordre, vaig trobant ex-libris, aquest està dedicat als germans Yebra-Pintó, fills de Joan-Lluís de Yebra i Roser Pintó. Està dibuixat l'any 1987, per tant, eren dos infants de poca edat. És ben explícit, narratiu.