Ex-libris de la biblioteca de Raimon Panikkar a la Universitat de Girona

No us perdeu la visita a l'exposició Kosmos Panikkar que amb motiu del centenari d'aquest gran savi té lloc al Palau Robert de Barcelona. En algunes vitrines es troben exemplars de la biblioteca personal de Raimon Panikkar que en un fons especial custodia la Universitat de Girona. En aquestes imatges preses durant la visita s'hi veu l'ex-libris a nom de Raimon Panikkar que marquen els llibres. Com a curiositat vaig fotografiar d'a prop el llibre que el Premi Nobel de Literatura Octavio Paz dedica a Raimon Panikkar.

Ex-libris Jesús Rex Feliu

Aquest és l'ex-libris per al Jesús Rex Feliu. Pessebrista excel·lent, és bon coneixedor dels textos bíblics. La figura que espontàniament em venia al cap quan pensava en l'elaboració del seu ex-libris era aquesta: la combinació de la imatge d'una fosca tempesta, del diluvi mític en el qual, però, ja s'endevina la vida en estat naixent en la forma d'aquest ocell amb la branca d'olivera al bec que simbolitza la pau. Tant en la història com en el mite, la vida humana és així. 

Ex-libris Fèlix González Romero

Feia temps que Jesús Rex, un dels pessebristes més imaginatius i delicats que tenim a Vilanova i la Geltrú, m'havia demanat el seu ex-libris i el d'un seu amic, Fèlix González Romero, doctor en filosofia, professor d'IES i de la Universitat. Tenia aquesta imatge al cap fins que l'he realitzada. Es tracta d'una figura antropomòrfica que es compon de tres portes que són símbol de tres estadis que van del material al psíquic i a l'espiritual. La porta de l'entrada és la més fosca: no sabem qui som, però a mesura que ens fem preguntes anem entrant en la comprensió del món i de l'existència a través del fet de conèixer-nos a nosaltres mateixos. El lema Scio te figurava a la porta d'entrada del temple de Delfos.

Ex-libris de la Biblioteca de Brescia

La imatge d'aquest ex-libris està enganxada, o impresa, a la porta de vidre de la Biblioteca de la ciutat italiana de Brescia. Aquí no ho he vist mai i en la nostra visita aquest 8 d'agost em va sorprendre molt gratament aquesta consideració per l'ex-libris identificatiu d'aquest establiment cultural. 

Ex-libris de Gabriele d'Annunzio

Des de la bella ciutat de Brescia, el dia 9 d'agost vam atansar-nos a la riba del llac Garda, on volíem visitar Il Vittoriale degli Italiani, l'indret on va viure els seus últims anys l'escriptor Gabriele D'Annunzio, i que l'any 1930 va donar a l'estat italià. Hi va morir el dimarts de Carnaval de l'any 1938. A les seves exèquies catòliques, transfigurades en un veritable sagramental, hi va assistir el Duce en persona, membres del seu govern, així com membres de la noblesa italiana, familiars, amics i admiradors incondicionals. D'Annunzio, la seva complexa, rara i escandalosa personalitat en tants sentits personals i polítics, no deixa ningú indiferent, i els indrets que componen el complex anomenat Il Vittoriale degli Italiani la reflecteixen a bastament. Al respecte, va escriure: Tot el que hi ha aquí mostra la petja del meu estil en el sentit que jo vull donar al meu estil. En un dels espais visitables, hi ha el museu anomenat D'Annunzio segreto, on s'exhibeixen vestits i sabates de tots temps, barrets i perfums, i tota mena d'objectes personals de l'escriptor que tenia com a divisa: Només es té el que s'ha estimat. En una de les vitrines, juntament a algun dels seus papers personals, hi ha unes estampes amb el seu ex-libris. 

Revista Ex-libris dedicada a Josep Triadó

La revista Ex-libris, de la qual s'acaba de publicar el número 63, té com a objectius la publicació d'història, teoria, col·leccionisme i tècnica de l'ex-libris. Aquest ampli ventall contempla també l'edició de monogràfics dedicats a artistes de l'ex-libris, ja siguin clàssics o moderns. Aquest número està dedicat íntegrament a l'artista Josep Triadó i Mayol (Barcelona, 1870-1929). Modernista de cap a peus, deixeble d'Alexandre de Riquer, Triadó va fer també alguns ex-libris que poden ser considerats el que a França s'anomena art déco. Un goig per als ulls i per al sentit estètic la contemplació de la totalitat de la seva obra. En aquest treball, que signa Marià Casas, el president de l'Associació Catalana d'Exlibristes, bona part s'inspira, entre d'altres documents, llibres i revistes consultades, en la tesi doctoral de Joan-Lluís de Yebra, Els ex-libris d'en Triadó (1986).

Exposició d'ex-libris modernistes i noucentistes

El passat dissabte, dia 7 d'abril, es va inaugurar una exposició d'ex-libris modernistes i noucentistes a la seu de la Penya filatèlica, societat de col·leccionistes, de Vilanova i la Geltrú. Les obres exposades formen part de la col·lecció del nostre president de l'Associació Catalana d'Exlibristes, Marià Casas, que va oferir una conferència com es veu en la primera imatge que acompanya aquest apunt. Les altres dues imatges són una petita mostra de l'exposició que es podrà veure fins al 29 d'abril. No us la perdeu!

Artistes contemporanis de l'ex-libris

   

Acaba d’aparèixer el volum número 24 de la publicació Contemporary Internacional Ex-libris Artists, que amb tanta cura edita a Portugal Artur Mário da Mota Miranda, amb l’ajuda d’Ana Maria Fernandes Amorim, col·laboradora en aquesta aventura artística i cultural que es proposa donar visibilitat a artistes contemporanis de l’ex-libris d’arreu del món.

     

En aquest volum són vint-i-cinc els autors que acompanyats d’un text introductori d’un estudiós de la matèria i alhora coneixedor de la trajectòria dels artistes, aquests mostren la seva obra en el camp de l’ex-libris. Les propostes creatives d’aquests vint-i-cinc participants són de qualitat molt remarcable. En la contemplació de les obres es fa palesa la necessitat de l’art, també en el nostre món atribolat, o precisament per això. La poesia és indispensable, però no sé ben bé per a què, deia Jean Cocteau. Just perquè la poesia i l’art no són indispensables són indispensables.

     

En aquest volum corresponent a l’any 2017 hi abunden artistes de Turquia, que des de fa uns anys han entrat amb empenta en aquest àmbit de la gràfica. Artistes russos, bielorussos, ucraïnesos, hongaresos, polonesos i romanesos també hi tenen força presència al costat d’artistes de països com França, Canadà, Espanya, Portugal i Brasil, amb una tradició consolidada en el disseny d’ex-libris. Per aquest motiu, en el conjunt de la publicació destaquen per la seva originalitat i vigor creatiu les personalitats artístiques de Wejdan Najah Alshamary, una artista d’Irak, Iram Wani, una artista de Pakistan, i Obiora Obieze, un artista plàstic nigerià. Amb tècniques de gravar ben apreses a l’hora de realitzar els seus treballs, aquests tres artistes ofereixen unes imatges molt atractives visualment. En la composició dels ex-libris incorporen elements de l’imaginari propi de les seves cultures, i això amb un llenguatge modern, trencador.

    

Així, a Contemporary International Ex-libris Artists trobem art en el qual preval la imaginació creativa que mai no cessa i que contradiu el pintor Mondrian: l’art desapareixerà tan bon punt la vida sigui més equilibrada. Com que a pesar dels avenços, sobretot científics i tècnics, la vida humana no s’equilibra, l’art, tan lligat al profund de la vida humana, continua sent necessari.

(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 29 de març de 2018)

Ex-libris Rodolfo del Hoyo

Ex-libris número 464 de la meva llista a nom de Rodolfo del Hoyo. Home de cultura i gran sensibilitat humana, és un escriptor molt versàtil, ja que la seva obra es prodiga entre la poesia, la narració i l'imaginari juvenil i infantil, creant contes de gran bellesa lírica. En aquest ex-libris es visualitza un quadrat que conté un altre quadrat al mig, una obertura en el centre que tant com fer referència al cognom té a veure amb el centre tant de la persona com de la vida mateixa, d'on tot parteix. Es diu que la figura del quadrat remet a la terra, és a dir, a la realització, a la materialització d'allò que abans ha estat en l'esperit i que el quadrat blanc simbolitza. D'aquest centre vital i espiritual neixen quatre fulles que simbolitzen les quatre estacions de l'any, amb la seva coloració. Però també simbolitza les edats de l'home (i de la dona, és clar): infantesa, joventut, maduresa i vellesa, edat de la culminació de la saviesa humana.                

Ex-libris Francesc Pasqual

Ex-libris número 463 de la meva llista a nom del vilanoví Francesc Pasqual, professor de batxillerat i lector, escriptor i poeta impenitent. En una figura quadrada dividida per la meitat s'hi visualitza el positiu i el negatiu com en el símbol xinès del yin yang, les forces que mouen la vida. Però aquí el dibuix és una fulla que també recorda un arbre. La fulla remet a la idea de la primavera que abans que res ho és de l'ànima en procés de renovació, així com l'arbre remet al simbòlic arbre del Coneixement. L'espiral, que pot veure's com un sol de vida, també és una figura de l'evolució de la vida. Es diu que tota evolució, ja sigui biològica, anímica o espiritual, es dóna en espiral. En la recerca del centre de la persona l'evolució ha de passar primer per l'interior, només així pot després elevar-se. 

Ex-libris Joan Roig

Feia temps que tenia aquest ex-libris al cap. Finalment l'he realitzat, i no pas perquè presentés dificultat. He volgut fer-lo coincidir amb l'article que s'acaba de publicar al número 62 de la revista EX-LIBRIS, dedicat a la trajectòria humana i espiritual de Joan Roig i Montserrat, i que signa M. Carme Illa Munné. És el número 462 de la meva llista. Està pensat per aquest mossèn d'Ulldemolins, amb qui fa tants anys que ens coneixem i soci veteraníssim de l'Associació Catalana d'Exlibristes. Com a exlibrista i com a gogista aprecia molt el gravat, sobretot el gravat al boix. Aquesta imatge no és un gravat sinó un disseny en el meu estil més pur i que en aquest cas respon també a la imatge de senzillesa que tinc de Joan Roig. En aquest ex-libris simplement hi ha una creu grega (Joan Roig estima molt les icones gregues) i la figura d'un ocell, una figura espiritual i simbòlica, com la mateixa creu.

Ex-libris filosòfic de Jordi Ramírez

Aquest és el primer ex-libris que dissenyo aquest 2018. És el número 461 de la llista, i és a nom de Jordi Ramírez, professor de filosofia i autor d'un bon nombre de llibres on l'autor assaja diversos conceptes filosòfics, alguns lligats al cinema. De feia dies que tenia aquesta imatge al cap... La realitat és blanca i negra com el dia i la nit, i vermella de vida i passió, i verda i líquida, i canviant com la natura... La realitat tampoc no és una quadrícula encara que la vulguem apamar, sempre s'escapa per alguna banda. En aquesta composició, centrada en el present, una franja va cap a l'esquerra (el passat) i l'altra cap a la dreta (el futur) segons la teoria de l'espai de Max Pulver. El tronc central apareix obert en l'espai en blanc (que mira al futur) on hi ha el nom de Jordi Ramírez. Coses que penso i dibuixo.